Dues reflexions sobre la manifestació #11S

Aquest és un text breu i incomplet, escrit com a resposta al rotund èxit de la manifestació de l’11S.

Una gestació que ve de lluny

El creixement de l’independentisme i la eclosió que hem vist avui no pot ser entesa com un fenomen conjuntural o flor d’un dia. Hi ha uns canvis de fons (relleu generacional de gent que ja no en té prou amb l’autonomisme, etc.) i, des del meu punt de vista, una forta acceleració del procés en els 10 darrers anys. Quatre han estat els factors que haurien portat a importants sectors de població a concloure que la independència és la única opció, o, si més no, una opció plausible:

  • La majoria absoluta del PP (legislatura 2000-2004). Va mostrar la existència d’una rocosa i agressiva dreta espanyolista
  • L’interminable procés de l’Estatut i el tancament de files per part d’importants sectors del PSOE i també de mitjans de comunicació “progressistes”. Amb la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 com a punt final va mostrar que el “somni” federalista no és possible en les circumstàncies actuals.
  • L’emergència del “dèficit fiscal” com un fenomen de domini públic i el convenciment d’amplis sectors socials que cal “corregir” aquest fet. Va afegir un fort component econòmic que, combinat amb la crisi econòmica, ha tingut un creixent pes.
  • La ronda de consultes independentistes que es va estendre per gran part del territori català. Van servir per enfortir i teixir aliances municipals entre els sectors sobiranistes i va mostrar que la “societat civil independentista” tirava pel dret sense esperar als partits.

L’efecte d’aquests quatre factors és doble. Es tan important el creixement dels obertament independentistes com dels que ja no s’hi oposen de forma frontal i, segons les circumstàncies, podrien sumar-s’hi. Entre aquest segon grup destaca la importància del “factor econòmic”. Una mostra d’això és l’amplíssim suport que la proposta d’un “concert econòmic” troba entre la ciutadania, inclús entre sectors tradicionalment poc receptius als discursos nacionalistes o independentistes.

El factor econòmic com a variable clau de cara al futur?

Si bé l’independentisme ha crescut de forma sòlida, i ni molt menys deixarà de ser una força important, hi ha espai pel dubte respecte al suport que rebria en cas que canvies l’actual escenari de crisi econòmica. És a dir, actualment la combinació del “dèficit fiscal”, la greu crisi econòmica (que fa que l’independentisme sigui un dels pocs projectes “de futur” i identitat comunitària disponibles) i el greu deteriorament que la “marca” España presenta com a model polític i econòmic són una combinació excel·lent per fer de l’independència una proposta política atractiva. La situació actual i el futur immediat són tan dolents que sembla que “no hi ha res a perdre” apostant per la independència. No obstant, convé plantejar-se quina serà l’opció triada per bona part dels que actualment no “militen” en el No a la independència o s’hi sumen de forma tímida si d’aquí uns anys s’entra en una senda de recuperació econòmica. És a dir, optaran per una opció “rupturista” en un moment en que, desprès d’anys de patiment econòmic, hi haurà una forta demanda per assegurar i estabilitzar el creixement econòmic? Aquesta és una variable clau que resta oberta de cara als propers anys.

Anuncis

Un pensament sobre “Dues reflexions sobre la manifestació #11S

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s