Per què Artur Mas no ha mencionat la paraula “palestina”?

El president de la Generalitat Artur Mas ha fet un viatge a Israel que ha donat molt que parlar. Es poden fer moltes lectures del viatge. Jo em centraré en una qüestió concreta. Un dels elements que més m’ha sobtat de la seva visita ha estat el fet que “els palestins” han desaparegut completament del seu itinerari i de les seves declaracions públiques. No han existit. Només els va mencionar a Jerusalem quan va ser preguntat pels periodistes. Inclús gent molt favorable a la visita de Mas a Israel es preguntava per què no havia fet una visita ràpida a alguna ciutat de Cisjordània (ni que sigui per dissimular una mica).

Per què no ho ha fet? Casualitat? Oblit? No ho crec. Per trobar una bona resposta crec que hem de girar la vista cap a la situació d’Israel i com aquest país vol presentar-se davant el món. I crec que la resposta ens ajudarà a entendre millor el viatge de Mas i les possibles implicacions de futur per Catalunya.

Des de l’any 2005 hi ha en marxa una potentíssima campanya promoguda pel ministeri d’Afers Exteriors d’Israel que busca “re-dissenyar la marca Israel” davant de l’opinió pública internacional (rebranding li diuen). La clau d’aquesta campanya es dissociar completament la marca Israel del “conflicte” amb els palestins. Durant anys Israel podia presentar amb certa facilitat les seves accions com “justes” i/o proporcionades. Ja no. La seva imatge s’ha erosionat de forma espectacular. Davant d’aquesta situació, s’ha arribat a la conclusió que ja no n’hi ha prou amb intentar demostrar que el seu comportament és correcte. És un escenari en que tenen totes les de perdre. Solució: invisibilitzem el conflicte i a aquells que el pateixen. No en parlem i, sobretot, que la premsa i els polítics estrangers no en parlin. Que parlin d’altres coses. De quines? Segons l’empresa contractada pel govern d’Israel, l’objectiu de la campanya és (textualment) “que la marca Israel és desvinculi del conflicte arabo-israelià i s’associï amb els seus avenços científics i culturals” (text aquí).

Aquesta darrera frase sona familiar oi? Sí, és la frase que des del Govern de la Generalitat s’ha repetit una vegada i una altra al llarg de la visita d’Artur Mas: “Israel és recerca, és tecnologia, és ciència…”; “Israel és innovació, és emprenedoria, és èxit…”. Si fem un cop d’ull, per exemple, al dossier de premsa de la pròpia Generalitat i busquem les paraules “Palestina, palestins, conflicte, ocupació” no apareixen ni una sola vegada en 13 pàgines. És difícil escriure 13 pàgines sobre Israel sense mencionar una temàtica que és central a la realitat del país. Si busquem també a alguns articles de la premsa d’aquells dies tampoc en trobarem ni una sola menció (i m’entristeix constatar-ho).

Evidentment, no puc saber què passava pel cap d’Artur Mas ni pel d’aquells que van planificar el viatge. Tampoc puc saber com van ser les negociacions amb les autoritats israelianes i quines condicions van posar aquestes. Només sé que la visita de Mas ha encaixat al mil·límetre amb allò que Israel vol mostrar de cara al món.

No és que el govern de Mas hagi estat un simple titella. També n’ha tret un rèdit. Ha pogut associar la seva acció a paraules com emprenedoria, start-ups, innovació, etc., que tant agraden al seu entorn “business friendly” i ha aixecat expectatives entre el món independentista en el sentit que la visita ha servit per explicar a Israel el procés sobiranista català (tot i que una lectura acurada dels fets i de les reunions mantingudes per Mas qüestiona aquest relat, però aquest ja és un altre tema). Hi ha hagut, per tant, una comunió d’interessos entre les dues parts.

Què implica tot això? Doncs, no ens enganyem, unes quantes coses. En primer lloc, col·laborar amb una estratègia que busca invisibilitzar a milions de persones que, segons el Dret Internacional, pateixen una vulneració dels seus drets més fonamentals. Anar en contra del que sembla que és un posicionament cada vegada més exigent de la Unió Europea, sí la Unió Europea, envers Israel i les seves vulneracions dels drets humans (d’això en parlarem en un altre post). Anar en la direcció oposada a governs com els de Sud-Àfrica o Noruega i d’un moviment impulsat per la societat civil internacional (la campanya BDS) que creix ràpidament i està obtenint importants èxits a l’hora de lluitar precisament contra la “normalitzacio” de l’actual situació a la zona. I, finalment, i això és una apreciació molt personal, donar suport a l’actual estat de coses a Israel no fa més que reforçar la seva fugida endavant intentant creure que pot viure com un estat “normal” sense que es trobi una solució justa per a TOTES les persones que viuen al que és la Palestina històrica (amb radical igualtat de drets per tots: jueus, palestins, etc.). Una situació que, segons el Premi Nobel de la pau Desmont Tutu, pot ser equiparada al sistema d’Apartheid Sud-Africà. A mi em sembla un preu massa elevat i en el qual no vull participar.

El govern d’Artur Mas ja ha anunciat que pensa aprofundir en el seu paper d’aliat d’Israel. És una decisió política (no econòmica) que és lliure d’adoptar. El govern de Sud-Àfrica també va tenir en els governs de Margaret Thatcher, Ronal Reagan i en el propi estat d’Israel uns grans aliats quan la opinió pública internacional li anava girant l’esquena de forma definitiva. Però convé no oblidar que aquesta és només la decisió del partit que governa Catalunya en aquest moment. Una part de la societat catalana ja ha reaccionat de forma ràpida i ha assenyalat que no hi està d’acord. A partir d’ara els ciutadans, associacions, moviments socials i la resta de partits de Catalunya també hauran de decidir si volen assumir aquest paper davant de la comunitat internacional. Perquè, pel que he entès, hem obert la porta al dret a decidir de la ciutadania oi? Doncs que es noti en aquest tema també.

Més informació sobre la campanya de rebranding de la marca Israel aquíaquí,  aquíaquíaquí i aquí.

Dos articles que analitzen la visita de Mas a Israel: un de Joan Cañete Bayle i un de Roger Vilalta.

Advertisements

3 pensaments sobre “Per què Artur Mas no ha mencionat la paraula “palestina”?

  1. Retroenllaç: Quan israelians arriben a la dolorosa conclusió que el Boicot a Israel és la única via de sortida | Blog d'Aitor Carr

  2. Retroenllaç: Israelís que llegan a la dolorosa conclusión que el Boicot a Israel es la única vía de salida | Blog d'Aitor Carr

  3. Retroenllaç: Israelians que arriben a la dolorosa conclusió que el Boicot a Israel és la única via de sortida | Complicitats que maten

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s